Hola a tothom!
Com esteu? Com ha anat la Castanyada? Us heu inflat a panellets i castanyes? Jo m’he dedicat en exclusiva als moniatos, els vaig descobrir en una excursió que varem fer a Can Xercavins i no us podeu imaginar com vaig arribar a gaudir!
Ja toca actualitzar el blog, no? Han passat dos mesos i mooooltes coses! Comencem per una data molt important: 11 de setembre. Si, la V. I a més, la meva primera dent! Per a que després diguin que no sóc bona catalana! A dia d’avui ja en tinc 6, i faig unes mossegades dignes de tenir en compte…
I és que ja sóc una nena gran! Ja Tinc 9 mesos! Al fer els 8 mesos vaig aprendre a gatejar i des d’aleshores que no paro quieta ni un segon. Casa amunt i avall, m’encanta explorar i descobrir racons nous i ficar-me a la boca qualsevol trosset petit que els pares s’hagin deixat a terra tot i haver-se passat la tarda sencera amb l’aspirador. Que emocionant és tot! A més estic perfeccionant el aguantar-me tota sola de peu, i per tant em passo el dia buscant punts on agafar-me per poder aixecar-me i caure automàticament a terra de cul. No patiu, ja veureu com en la propera entrada ja llegireu com de bé m’aguanto! Pel que fa al menjar, òbviament, segueixo portant-me com una reina. Ja tinc els sòlids més que dominats!
El dia 27 de setembre em varen batejar al Santuari de l’Ajuda i després vam fer una festeta al jardí de casa, hi havia molta gent i m’ho vaig passar genial anant de braç en braç. No coneixia ningú però va ser un dia molt bonic 🙂
He conegut molta gent aquests dos mesos! Els meus pares em porten a l’Espai Creixença dos dies a la setmana i allà he conegut altres nens i nenes i hi fem un munt de coses. M’agrada molt la juerga! Aquí em teniu el primer dia llesta per començar a jugar!
Ah! i no us ho vaig explicar! Però durant l’estiu la mare em va presentar a les que van ser les seves primeres amigues: les companyes de classe de l’escola Carlit. Tenia moltíssimes ganes de conèixer-les perquè tot i que ja han passat més de 20 anys la meva mare els hi té una estima molt especial. Ara em falta conèixer a una d’elles que viu a Argentina, i els pares diuen que ara per ara això em cau una mica lluny per arribar-hi gatejant.
I parlant d’amigues, vam tornar a tenir trobada amb les anomenades Mamixulis! Vaig retrobar-me amb els meus cosins virtuals i aquest cop la trobada no va ser tan tranquila com l’última, ja que tots ens moviem molt! A la propera no sé com ho faran per tenir-nos tranquils a les trones gaire estona, segur que molts de nosaltres ja caminarem i no en tindrem prou amb quatre sonalls tirats sobre una manta…
Però no tot han sigut mamis i amigues de la mare, no. El meu pare també va decidir portar-me al seu terreny i per primer cop a la meva vida, vaig anar a veure un partit del Barça al Camp Nou! M’ho vaig passar molt i molt bé, tot i que feia molta calor i la gent cridava molt fort. Jo també animava a l’equip eh, no us penseu! I totes les dones de la fila del darrere em feien més cas a mi que al partit… 
Com que el meu pare va veure que m’agradava això del futbol m’ha fet sòcia del Barça! Ara toca que es posin les piles els jugadors, el dia de Madrid-Barça estava tan enrabiada per haver perdut que em volia arrencar l’escut dels pantalons…
Ah, i ara que parlem d’esports, ja puc dir de manera oficial que sóc la nova cheerleader de l’equip de bàsquet del meu pare! Aplaudeixo i crido molt durant els partits, tot i que no acabo de tenir massa clar a qui he d’animar…
I per acabar el post us vull explicar que els meus pares em varen dur a un lloc molt i molt xulo! Vam anar amb la meva amiga Arlet (juntes som The Arlie’s) i els seus pares a RAC1 a veure en directe La Segona Hora! Ens ho vam passar genial! Cap de les dues va plorar, però això si, igualment ens vam fer sentir!
Espero poder tornar ben aviat amb moltíssimes més coses per explicar. Us deixo que la meva mare diu que m’ha de provar una no sé què que m’ha comprat pel cap…
Arlet.
Serem pares! (o ho intentarem) 