36 i 37 setmanes…

…i aquí seguim! De moment la nena diu que res de res de sortir, que a fora fa fred i que a dintre la panxa s’hi està millor, a pesar del que opini la Blanca al respecte. 

Segons els metges, com que és un embaràs “de llibre”, tot apunta a que la petita naixerà quan marca la data oficial, és a dir que toca esperar fins a finals de gener. Per una banda ens va bé, així ens assegurem que surt feta i refeta i que tenim temps d’acabar de preparar-ho tot a casa, però ara que les famoses contraccions de Braxton Hicks treuen el cap cada dia i ho fan cada cop amb més mala baba, la Blanca comença a tenir ganes que s’acabi ja. A més, no ho negarem, tenim ganes de veure-li la carona i poder donar el tret de sortida als tòpics post-embaràs: “és llarga com els Aranyó”, “té el nasset Puigventós”, “pobreta, tant bé que deuria estar dintre”, “és bona nena, només dorm i menja” etc, etc (aquest últim és una petició encoberta). 

Ara doncs, ja només queda esperar. Aprofitarem per fer tot allò que després ens serà impossible, com dormir fins tard, mirar Star Wars amb el volum al màxim, o simplement no fotre RES. Sabem que en pocs dies desapareixerem del mapa absolutament, perquè es veu que els nens tenen com un súper poder que consisteix en menjar-se el temps i absorbir a sons pares per a que no tinguin temps ni de dutxar-se. 

I clar, esperar… però tampoc ens podem permetre una vidorra de rebaixes, restaurants i escapades, bàsicament perquè la Blanca caminant no arriba més enllà de la Plaça del casino de Rubí (amb parades a mig camí el tema es pot allargar fins l’estació). Tota la vida sentint allò de “que pesat que es fa l’últim mes d’embaràs!” i va i resulta que és la frase amb més veritat que hem escoltat durant els 9 mesos!

Per sort, les festes per enmig han ajudat a fer-ho més amè. Òbviament la nena ha rebut molts regalets! Els reis han portat al Marc l’equipació completa del Barça per la nena (per 6 mesos, és a dir que esperem que se la pugui posar per celebrar algun títol). L’àvia ens va regalar una súper panera amb tota la robeta que ens faltava per l’hospital, que és la cosa més graciosa del món! També hem rebut un dou-dou (ni idea de què és? doncs ja sabeu, Sant Google); varies musteles que encara estem intentant desxifrar per a que serveix cada una; uns peücs del Barça molt estupendus; unes sabatilles d’aneguets a conjunt amb unes d’iguals per la Blanca, i varis regals més! Ara, un dels que ha triunfat més vé directament del padrí i de l’avi, que s’han proposat començar a iniciar la nena en el seu mundillo:

 

Total, que ja té tot el que li fa falta per poder passejar-se amb el tiet ben orgullosa pel carrer! Si algú s’anima, ens falta la caçadora i una mini Harley.

I fins aquí el parte bisetmanal! Dilluns que vé més monitors i nova visita al metge, esperem que ens digui que la cosa avança, ja només quedarà una setmana per la DPP (Sant Google de nou, ja sabeu) i sinó la impaciència si que començarà a fer-se cada dia més present…

Setmanes 34 i 35: Tancat per vacances

Ens hem permès el luxe de fer vacances blogueres durant una setmana, així que avui tornem a l’atac amb bastantes coses per explicar!

Primer de tot, posem al dia el marcador. Dimarts que vé entrarem a la setmana 37, és a dir que l’Arlet passarà a ser un nadó a terme. Això significa que a partir d’aleshores tindrà via lliure per néixer quan vulgui que ja no ens haurem de preocupar perquè sigui prematura, i no caldria que estigués a la incubadora ni res. De fet, però, podria néixer tranquil·lament aquesta setmana que tampoc passaria res, i és que la “petita” ja pesa 2.920 gr i fa 49cm! I encara falten quatre setmanes per la data teòrica de part, és tota una gordi! De fet, la sorpresa ens la vam endur dilluns a la visita amb l’ecògraf quan ens va dir que per sort la nena havia frenat el creixement i per tant difícilment arribaria als 4 kg. A tots dos se’ns va quedar una cara de “què vol dir 4kg?!”. Aquesta informació se la van quedar per ells els metges a la última visita… Però vaja, sembla que no haurem de patir perquè la nena sigui massa gordeta, ella mateixa ha sapigut frenar-se amb els torrons i mirarà de mantenir la línia fins que neixi. Que per cert, no sembla que de moment tingui massa ganes de sortir, està ben instal·lada i no hi ha cap símptoma de que això hagi d’acabar-se més aviat del que tocaria.

De fet ella sembla que està molt a gust dins la panxa de la Blanca. Ara, també sap fer-se notar quan alguna cosa no li acaba de fer el pes. Fa uns dies la Blanca va passar una estona dins una aula de 2n de primària, i cada cop que els nens cridaven a més decibels del normal (i tenint en compte que faltaven dos dies per nadal la situació es va donar varies vegades) la patufa es regirava i es movia i propiciava una bona dosi de patadotes (ja no podem dir-ne patadetes). A la que els nens callaven, ella es tornava a adormir tranquil·lament i deixava respirar la Blanca una estona.

Una altre demostració de que tot i ser un futur nadó que només dormirà i menjarà també té sentiments i emocions la vam tenir a urgències. La Blanca va patir una caiguda tonta (tot i que no existeixen caigudes intel·ligents, com molt encertadament va dir el metge d’urgències) i vam haver de passar una estoneta connectats a les famoses corretges, que monitoritzen les contraccions i el batec de la nena. Doncs el batec es mantenia estable entre 120 i 130 pulsacions per minut tota l’estona, fins que el Marc es va posar a parlar a la panxa per no adormir-nos i llavors ens vam endur la sorpresa de veure com el cor se li accelerava fins a 160 pulsacions! I si ell callava, ella es calmava. Demostració empírica que reconeix la veu de son pare superada!

I evidentment, amb les festes per mig hem rebut regalets que ens han fet moltíssima il·lusió! Els amics invisibles ens han ajudat a omplir l’armari amb dos vestidets blancs preciossíssims que es posarà tan bon punt tinguem ocasió, segur. A més, els tiets de la Blanca van regalar al Marc un pitet rosa mida XXL per a que s’eixugui les babes quan neixi la petita (i que serà molt útil per quan aquesta comenci a donar guerra amb el menjar sòlid). Dies abans però, ja vam rebre de mans d’un altre amic invisible el pitet que s’haurà de posar la patufa per anar a animar a son pare als partits de bàsquet, ja que, mentre esperem que altres companys d’equip s’animin a donar-li amiguets, l’Arlet ja ha estat nomenada cheerleader oficial de l’equip.

I com que sembla que tot això de l’embaràs ja s’acaba, hem aprofitat les vacances per ultimar quatre detalls que ens faltaven per tenir-ho tot llest. I això inclou deixar l’habitació de la nena ben bonica, i d’aquest aspecte se n’ha encarregat el tiet Raimon, que va passar-se 8 hores tancat a l’habitació a les fosques pintant un arbre ben gran i ben bonic a la paret! Aprofitem que és la primera neboda per a demanar favors així, perquè sabem que quan n’hi hagi gaires més la família ja no farà aquests favors tan a gust 🙂

Esperem poder escriure un altre post la setmana que ve, si veieu que no sabeu res de nosaltres és que la tremenda ha decidit aparèixer abans d’hora. Esperem que no sigui així, però com diuen els del mundillo de la producció, paporsi, millor avisar…