30 setmanes: seguim “tranquils”

Avancem una setmana més! I ara ja si que estem de ple en els dos últims mesos de l’embaràs! Des d’aquí ens auto enviem ànims pel que ens queda de trajecte!

Aquesta ha tornat a ser una setmana tranquileta, podríem destacar-ne que la patufa es va mostrant poc a poc com a una nena una mica punyetera… La Blanca es passa el dia queixant-se de les patades que dóna a les costelles, i de les nits de festa de la petita, però després no ho pot demostrar empíricament. Falta que algú posi la mà sobre la panxa perquè automàticament la nena es quedi quieta. Ben bé com el “1, 2, 3 pica paret”! I clar, així no hi ha qui se la cregui! Amb una mica de sort si l’enganxes calmadeta es pot arribar a notar el que nosaltres creiem que és un peuet, però és un bebé molt ràpid i en un moment ja l’ha tornat a amagar. El què dèiem, punyetera.

És clar que evidentment, quan està tranquil·la i les costelles no pateixen, apareix son pare disposat a trencar la calma a canvi d’una patada. Si, això feia molta gràcia al principi, notar que el reconeixia i tal. Però ara comença a ser menys divertit, sobretot a segons quines hores del matí. Des d’aquí fem (concretament fa la Blanca) una crida a tots els homes que avui dia “estan embarassats”: Si, els vostres futurs fills us reconeixen per la veu. Si, és realment molt tendre. No, no cal demostrar-ho continuament. A la vostra parella no li deu fer tanta gràcia.

Dissabte vam anar a buscar el matalàs a la botiga de puericultura on vam fer la llista, i quina va ser la sorpresa quan la dependenta ens va dir que teníem tres regalets per recollir! Ni recordàvem que havíem fet la llista de naixement! I si si, les anomenades tietes pueblerines ens han fet tres regals fantàstics i aprofitem per tornar a donar-els-hi les gràcies un altre cop! Ja us deixarem practicar amb els plats i els gots quan la nena comenci amb les papilles…

Mentre les setmanes avancen el programa de ràdio segueix endavant, per cert! I aquest dimarts s’hi entrevistava una llevadora, una doula i una mama que han aportat el seu punt de vista sobre el tema dels primers dies a casa amb un nadó. Ha sigut molt interessant, però a tot just dos mesos de parir, ens hem adonat que el pitjor està per arribar! I que si ara la Blanca es queixa de no poder dormir és perquè no sap el què li espera… Sabem que tothom passa per aquesta situació, i que estem biològicament preparats per el caos dels primers dies, però també fa por que la situació acabi superant-nos. Per aquest motiu ja estem començant a elaborar un protocol d’actuació pels primers dies, que bàsicament consistirà en plantar un cartell a la porta de casa demanant un tupper de menjar a canvi de poder veure la nena, comprar dues tones de càpsules Nespresso (o coca cola en el cas de la Blanca), i deixar les ulleres a la tauleta de nit per no haver de veure com la brutícia s’acumula per tota la casa.

I finalment hem acabat les classes pre-part! Tothom diu que són taaaan interessants i necessàries, i si que ho són, però també s’han fet molt llargues. Ara teòricament ja estem preparats pel part i lo que nos echen, s’haurà de veure si d’ara al gener no ho hem oblidat tot, és clar.

29 setmanes: simplement, una més.

I deixem enrere el segon trimestre encarant la setmana 30, que ja són “palabras mayores”!

No ha sigut una setmana especialment emocionant ni productiva. No hem comprat res, ni hem tingut visita amb cap metge, ni res. Simplement hem avançat una setmana.

Bé, de fet si que hem tingut una visita al metge, perquè el Marc va decidir dislocar-se el dit petit jugant a bàsquet, i ara tenim una bonica estampa a casa. Entre un que no pot fer anar la mà i l’altra, que entre ciàtica i cames cansades sembla una vella de 80 anys,  no en fem un de bo. Esperem arribar en millors condicions al gener…

Durant aquests mesos, i com ja vam comentar en un post anterior, ens ha sorprès la quantitat de persones que ens han dit que també els agradaria ser pares, però que no acaben de llençar-se per diferents motius. A nosaltres sempre se’ns queda una cara una mica de tontaines quan algú ens diu que els fem enveja, perquè de fet tenim més por que ningú. Fa pocs dies el Marc deia que estàvem a punt d’escriure un punt i a part. Hem d’assumir que mai més serem dos, que en només dos mesos tindrem una personeta que dependrà de nosaltres en tots sentits. És una veritat com un temple que fa una por terrible. Però no per això no deixa de ser la cosa més fantàstica que hem viscut fins ara. Tenim por, si. Però també moltíssima il·lusió. I ens agradaria que tota aquesta gent que dubta, que no ho veu clar, que no sap si és el moment, es llencés. I no només perquè l’Arlet necessita amiguets, que també, sinó perquè us assegurem que ningú es pot arrepentir d’engegar un projecte així. A més, estem segurs que tothom està mínimament capacitat per ser pare.

I sinó mireu el baby boom que estem vivint! I parlem de celebrities, no de gent propera. Els últims a apuntar-se al carro han sigut la Pilar Rubio i el Sergio Ramos, si aquests dos poden ser pares…qui no?! L’Arlet tindrà de compis als fills del Carles Puyol, de la Carbonero & co, de la Carlota Casiraghi, de l’Iniesta, l’Amaia Salamanca, etc. Ara, que nosaltres ja hem decidit que el més amic de tots serà el George Alexander. No és que siguem especialment partidaris de la monarquia, però vaja, tot sigui pel futur de la nostra nena. God saves the Queen!

O sigui que missatge dirigit a tots aquells que pogueu estar plantejant-vos el tema de ser papis: ENDAVANT! Nosaltres us deixarem tots els trastos que faci falta i us ensenyarem com es canvien els bolquers tan aviat com en sapiguem nosaltres. No espereu que arribi el moment perfecte perquè creiem poder afirmar amb tota seguretat que no existeix.

Doncs apa, ja teniu el sermó! Mentre us acabeu de decidir nosaltres seguirem avançant setmana rere setmana. Teniu fins l’abril del 2014 per posar-vos a donar a l’Arlet companys de classe, no us entretingueu!

28 setmanes: anem preparant el niu!

En la setmana 28 hem fet un pas logístic important! Ja tenim l’habitació de la nena a casa! Dijous van venir a portar el llit de baranes convertible (regal dels avis) i l’armari i ara ja podem anar omplint calaixos i prestatges amb les coses que fins ara s’amuntegaven a l’habitació de convidats.

Ja tenim un calaix amb la robeta que hem de dur a l’hospital per quan neixi, només falta rentar-la i posar-la a la bossa i ja estarem llestos per sortir pitant quan toqui! També hem intentat endreçar la robeta que ens han anat deixant, però es fa complicat perquè no sabem massa com classificar-la. De 0 mesos a un calaix? o també hi posem la d’1 mes per si de cas la nena neix gran? i la de 0-3 mesos a l’armari o en una caixa guardada per quan toqui? Preguntes molt profundes que tenen a la Blanca hores davant les portes obertes de l’armari mirant la barra d’on pengen vestits diminuts submergida en els seus pensaments per intentar resoldre aquest tetris.

Aquesta setmana també hem rebut un altre regal de l’altre avi, que ens va portar la motxilla porta-nadons per poder anar amb la nena a passejar sense haver de dur tot el trasto del cotxet. És molt pràctic tot i que creiem que haurem de practicar una mica abans no sapiguem com funciona… Per què totes les coses del món de la puericultura són tan complicades?! Cada objecte és un món, cada dia aprens un nom nou i et donen un consell diferent. A cada botiga que entres et venen l’objecte que a l’anterior t’han dit que per res del món. Si els nens vinguéssin amb llibre d’instruccions hauríem d’anar comprant els fascicles anys abans per estar mínimament preparats!

Dissabte vam tenir nova sessió de classes pre-part. Tocava parlar del moment del part. En fi, no cal explicar massa res, el resum és que es pateix molt però quan tens la nena t’oblides de tot. No necessiteu saber més.

I durant aquesta setmana també hem conegut les noves dades de l’Idescat i ens hem endut una bona sorpresa. Nosaltres que vam escollir Arlet perquè era un nom que trobàvem original, però pel que es veu molts més pares pensaven igual i també l’han escollit fent-lo pujar fins al 16è nom de nena més posat! Ja intuïem que era un nom que agradava molt més del que ens pensàvem, però ara s’ha confirmat. I això són dades de fa dos anys, prepareu-vos perquè quan surtin les del 2013 o 2014 les Arlets dominaran el món! (i de fet, com molt sàviament ha dit algú, fins que no neixi podem canviar d’opinió…).

El momentas de la setmana, sense cap mena de dubte i guanyant de tros a altres possibles candidats, va ser quan diumenge vam demanar a la Núria i en Pol, futurs tiets, si volíen ser els padrins de la baldufa. Tot i que pot semblar una minucia sense importància, va ser un moment molt maco i emotiu. Cadascú ho va expressar a la seva manera, un amb una abraçada molt forta i l’altre ofegant-se amb el pastís de crema. Ara els fa molta il·lusió, serà interessant comprobar si això es manté quan vegin els preus de les palmes i les mones de pasqua… Però vaja, estem segurs que seran uns padrins estupendíssims!

 

 

 

27 setmanes: últims tres mesos!

I ja hem acabat el segon trimestre! Ahir mateix vam encetar el tercer i ho vam fer amb visita al metge. Allà vam tornar a veure la baldufa, que ja fa 38 cm i pesa 1200 gr. Ens van dir que està estupenda, tot i que ens vam endur un petit ensurt quan la doctora va veure una cosa que no li va acabar de fer gràcia i ens va enviar amb l’ecògrafa de seguida, qui ens va dir que simplement era un intestí, normal i corrent. Per sort tot va quedar en aquesta anècdota tonta!

Aquesta Castanyada ha sigut l’última que estarem els dos sols, i ho hem celebrat atiborrant-nos a barbacoes i panellets. Ara venen unes setmanes de castedat per preparar el cos per les festes de nadal, ja que som conscients que serà complicat que la Blanca renuncïi als galets i els canelons i més ara que ens han confirmat que no té diabetis gestacional ni coses d’aquestes rares que agafen les embarassades. Total, que per un cop a la vida que es pot menjar “per dos” sense tenir remordiments, no ens n’estarem!

Dissabte vam començar les classes prepart. Tot el que t’expliquen és molt interessant i pràctic, tot i que una hora i mitja de classe teòrica els dissabtes a les 10h del matí es fa complicada d’aguantar. Però segurament el pitjor és el que va darrere, una hora i mitja de classe pràctica amb una fisioterapeuta que ens ensenya estiraments, exercicis, posicions i mil tècniques per evitar dolors d’esquena, de ciàtica, per al moment del part, etc. I aquí si que ja la situació passa a ser surrealista! Veure tot d’homes amb cara de “què c**** faig aquí?!” ajudant a les panxudes de les seves parelles a botar sobre una pilota gegant, o intentant fer un massatge per les cames cansades sense perdre la dignitat és realment tot un espectacle! La Blanca creu que seria molt més útil si els ensenyéssin a aguantar insults i apretades de mans com les que rebran a la sala de parts el dia de la veritat, però vaja, no interferirem en el pla d’estudis marcat. La setmana que vé toca explicació del part. Que no ens passi res!

Divendres l’Arlet va tornar al Camp Nou a insultar pericos animar al Barça i el partit va ser tan sumament aborrit que va aprofitar per fer una bona migdiada. Deu ser la nit que ha estat més tranquila en les últimes setmanes, perquè la veritat és que ara ja comença a ser complicat dormir tota una nit sencera i això que la nena encara no ha nascut! Sembla que les 5 del matí és un bon moment per practicar spinning aquàtic i les patades són tan fortes que no hi ha qui dormi! Algú ens ha comentat que la natura és tan savia que ja et va acostumant al què t’espera… I ara que comencem el compte enrere és bo anar-se mentalitzant pel canvi tan gran que ens vé a sobre!