Hola a tots i totes!

Ja tinc dos mesos i deu dies! Que ràpid passa el temps aquí fora…

Des de l’últim cop que vaig escriure-us, he viscut moltes coses, però segurament el més important és que he crescut moltíssim! Ja peso 6’5kg i medeixo 61 cm. La Lina, que és la meva pediatra, diu que semblo una nena de cinc mesos perquè estic molt gran i molt espavilada. I és que dijous passat em tocava la revisió dels dos mesos i em van posar dues vacunes, cosa que no em va agradar gens! A la visita la infermera em va dir que semblo un petit Buda, i no és la primera que m’ho diu, els tiets de la meva mare també ho diuen! Ara, si per alguna cosa se’m reconeix és per les galtes, això ho he de reconèixer. De fet els meus pares em diuen Moflis, es creuen molt graciosos… però mireu, oi que no n’hi ha per tant?

 

Si de una cosa no es poden queixar és de que segueixo sent molt bona. De fet ja he dormit un parell de nits 8 hores seguides, i fins i tot un dia en vaig dormir 12! La meva mare va haver de despertar-me a les 10h perquè fèiem tard al grup de lactància! Demostració gràfica de la meva afició a dormir:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ah! i fa uns dies vaig anar per primer cop al Camp Nou! Vaig acompanyar al pare a votar al referèndum pel nou camp i de passada vam visitar el museu i el Camp (també van intentar fer-me sòcia, però es van deixar els papers a casa i millor obviar-ho…). Aquí teniu el meu primer selfie, des de la tribuna!

He descobert que hi ha un munt de coses al meu voltant súper interessants, per això m’agrada anar sempre amb el cap ben aixecat! Ja no sóc un bebé que hagi d’estar estiradet tot el dia, què us penseu?! També m’he descobert les mans! Em passo el dia menjant-me el puny i he après que si moc els braços puc tocar els ninotets que pengen del cotxet, però em frustro una mica perquè em costa molt. De fet sóc tan gran ja, que jugo amb la meva mare a fet i amagar, mireu com en sé de camuflar-me entre els coixins…

Espero poder explicar-vos un munt de noves descobertes el mes que ve! És molt emocionant això de créixer!

I acabo enviant un petó ben fort als meus cosinets virtuals; la Nahia, les Clàudies, el Marc i el Roc i a tota la resta que encara no conec en persona però espero fer-ho ben aviat! 🙂

Arlet.