Bones!
Perdoneu que hagi tardat tant a escriure, és que estic vivint la meva primera rentrée i vaig molt de cul amb tot això de tornar a la feina i tal. Bé, jo no, els meus pares. Però com que em toca viure-ho tot des de primera fila em sento igual d’estressada que ells.
I mira que sempre havia sentit que això de les vacances era per a descansar, doncs no ho sembla! No hem parat en tot l’estiu! Vam estar uns dies a la Vall d’Aran, uns dies a la platja i uns dies a Hamburg, és a dir que m’he passat mil hores al cotxe amunt i avall, que ja he provat la sorra de la platja i que m’han fet llevar a les 6 del matí per agafar un avió que es va estar dues hores parat a la pista perquè un ordinador no funcionava. Si. Tot molt divertit. Queixes a banda, la veritat és que m’ha agradat tot moltíssim! Els Pirineus són preciosos, la platja és molt divertida, i els alemanys són… bé, són molt alemanys.
Per cert, heu fet mai turisme d’hospitals? No us el recomano. Si teniu algun dubte pregunteu al meu padrí, ell us explicarà com passar-se 15 dies ingressat en un hospital alemany sense morir d’aborriment.
Aquí teniu un petit àlbum amb fotografies de la Vall d’Aran, la platja i una estranya butaca que fan servir els alemanys per prendre el sol (tant senzill que és estirar una tovallola a terra…).
A més també hem passat uns dies a Centelles, que va ser Festa Major, i com cada any es va celebrar el torneig de tennis del Bosquet. A la final van jugar-hi dos cosins de la meva mare, i tot i que no van guanyar em vaig voler fer una fotografia amb ells i em van deixar agafar el trofeu! Tant bon punt sàpiga caminar ja començaré a agafar la raqueta, que la meva mare vol que la jubili.
És que a més aquestes últimes setmanes començo a tenir ja moltes ganes de gatejar, però encara no me’n acabo de sortir. El que realment m’agrada, però, és estar de peu! Em passaria toooot el dia de peu mirant tot el que m’envolta! Em diuen que sóc una xafardera però clar, si encara tinguéssiu tot el món per conèixer vosaltres també serieu uns xafarders.
I això que aquests mesos he conegut moltes coses interessants eh! He participat a un programa de ràdio, he jugat amb els cosinets Marcel, Bernat i Aina, he intentat perseguir gats,…però sobretot sobretot sobretot, he començat a menjar! Quan vaig anar a la revisió dels 6 mesos, a banda d’haver arribat oficialment als 10kg, vaig sortir-ne amb el permís per començar a menjar sòlids. I tot i que la llet de la mama em segueix agradant molt, menjar s’ha convertit en un altre plaer. He provat alguna papilla (en pocs dies n’hauré de menjar si o si) però els meus pares duen a terme una modalitat que es diu Baby Led Weaning, és a dir, que jo mateixa sóc la que marco el pas als sòlids a base d’anar provant el que ells mengen, sense triturar i sense obligar-me a res. Com que la llet ja m’aporta pràcticament tots els nutrients que em fan falta, amb el BLW aprenc a menjar, em diverteixo, i descobreixo gustos i textures. Us ho he explicat molt per sobre, si us interessa, seguiu aquest link! Mireu com menjo espaguetis, verdures, pollastre, o meló!
Altres coses que m’hagin passat aquest estiu? deixeu-me pensar…. ah si! La Carmen, una amiga de la mare, em va regalar una panera dels tresors, i no em canso de treure els objectes i mirar-los, posar-me’ls a la boca, tirar-los al terra i intentar agafar-los! Moltes gràcies pel regal, Carmen! Ha sigut tota un descobriment!
Doncs bé, us he de deixar ja! Aquest setembre tenim molta feina i no sé si podré passar gaire per aquí, o sigui que si no ens veiem abans, feliç entrada a la que serà la meva primera tardor, molts ànims amb la tornada a la rutina i sobretot, ompliu-vos d’abraçades i petons, que a mi m’encanten, i per això vaig sempre amb un somriure d’orella a orella. Per a ser feliç noem fa falta gaire més! 🙂
P.D: no voldria deixar-me de comentar la nova obsessió de ma mare per a posar-me cintes, diu que quan creixi ja no em deixaré posar llacets i coses roses i que per tant aprofita ara.
Arlet.
Serem pares! (o ho intentarem) 