…i aquí seguim! De moment la nena diu que res de res de sortir, que a fora fa fred i que a dintre la panxa s’hi està millor, a pesar del que opini la Blanca al respecte.
Segons els metges, com que és un embaràs “de llibre”, tot apunta a que la petita naixerà quan marca la data oficial, és a dir que toca esperar fins a finals de gener. Per una banda ens va bé, així ens assegurem que surt feta i refeta i que tenim temps d’acabar de preparar-ho tot a casa, però ara que les famoses contraccions de Braxton Hicks treuen el cap cada dia i ho fan cada cop amb més mala baba, la Blanca comença a tenir ganes que s’acabi ja. A més, no ho negarem, tenim ganes de veure-li la carona i poder donar el tret de sortida als tòpics post-embaràs: “és llarga com els Aranyó”, “té el nasset Puigventós”, “pobreta, tant bé que deuria estar dintre”, “és bona nena, només dorm i menja” etc, etc (aquest últim és una petició encoberta).
Ara doncs, ja només queda esperar. Aprofitarem per fer tot allò que després ens serà impossible, com dormir fins tard, mirar Star Wars amb el volum al màxim, o simplement no fotre RES. Sabem que en pocs dies desapareixerem del mapa absolutament, perquè es veu que els nens tenen com un súper poder que consisteix en menjar-se el temps i absorbir a sons pares per a que no tinguin temps ni de dutxar-se.
I clar, esperar… però tampoc ens podem permetre una vidorra de rebaixes, restaurants i escapades, bàsicament perquè la Blanca caminant no arriba més enllà de la Plaça del casino de Rubí (amb parades a mig camí el tema es pot allargar fins l’estació). Tota la vida sentint allò de “que pesat que es fa l’últim mes d’embaràs!” i va i resulta que és la frase amb més veritat que hem escoltat durant els 9 mesos!
Per sort, les festes per enmig han ajudat a fer-ho més amè. Òbviament la nena ha rebut molts regalets! Els reis han portat al Marc l’equipació completa del Barça per la nena (per 6 mesos, és a dir que esperem que se la pugui posar per celebrar algun títol). L’àvia ens va regalar una súper panera amb tota la robeta que ens faltava per l’hospital, que és la cosa més graciosa del món! També hem rebut un dou-dou (ni idea de què és? doncs ja sabeu, Sant Google); varies musteles que encara estem intentant desxifrar per a que serveix cada una; uns peücs del Barça molt estupendus; unes sabatilles d’aneguets a conjunt amb unes d’iguals per la Blanca, i varis regals més! Ara, un dels que ha triunfat més vé directament del padrí i de l’avi, que s’han proposat començar a iniciar la nena en el seu mundillo:
Total, que ja té tot el que li fa falta per poder passejar-se amb el tiet ben orgullosa pel carrer! Si algú s’anima, ens falta la caçadora i una mini Harley.
I fins aquí el parte bisetmanal! Dilluns que vé més monitors i nova visita al metge, esperem que ens digui que la cosa avança, ja només quedarà una setmana per la DPP (Sant Google de nou, ja sabeu) i sinó la impaciència si que començarà a fer-se cada dia més present…
Serem pares! (o ho intentarem) 
Jo sé d’un que la pot treure a passejar amb la Harley…