Hola a tots i totes!
Ara ja em faig càrrec jo mateixa del blog que fins ara escrivien els meus pares mentre jo estava a la panxa.
Avui fa un mes que vaig néixer, però els meus pares tenen la sensació que mai he sigut un nadó d’aquells tan i tan petits. Tinc unes mans i uns peus molt grans, i sóc molt llarga (d’aquí un temps en direm “alta”), i a més sóc molt espavilada! Ja aguanto el cap ben dret, tot i que m’avisen que si no vigilo em faré mal perquè encara no hi tinc massa traça.
M’agrada molt menjar! M’he engreixat casi un quilogram en dues setmanes! De fet em passaria el dia menjant i dormint i els meus pares diuen que ho poso molt fàcil això de ser pares primerizos. El que ells no saben és que és una tàctica perfectament planejada perquè ben aviat vinguin amiguets i cosinets, ja que m’ha tocat ser la primera i per tant obrir camí. Si fos una nena inquieta i pesadeta ningú voldria tenir fills perquè veurien els meus pares amb unes ulleres fins a mitja cara, però no és així. Dormo des del primer dia 4 i 5 hores seguides, i pràcticament no ploro. Això si, quan toca canviar de roba i em deixen amb la panxa enlaire m’enfado molt i llavors trec tota la mala baba (heretada de la mama) i ploro a ple pulmó i em poso ben vermella, però de seguida se’m passa. Per sort tinc una bona amiga al canviador que m’ajuda a passar aquestes males estones, mireu, aquí estem les dues acabades de vestir! Us la presento, és la Carolina!
En un mes ja he fet un munt de coses! Per exemple, hem anat a veure el carnestoltes de Centelles i el de Rubí. Els meus pares diuen que com que encara soc molt petita, no gosen disfressar-me, però tot i així els agrada fer-me fer el ridícul i ja m’han decorat un parell de cops. Aquí en teniu la prova, ja m’ha tocat passejar-me vestida d’ós polar!
Com us deia al principi, no acostumo a plorar gens, però és clar, quan tinc gana bé que m’he de fer sentir! I per tant, he trobat la manera de que els meus pares es donin compte que estic afamada, faig un soroll com el d’un porquet! I tanta gràcia els fa aquest sorollet, que l’altre dia van decidir posar-me unes ulleres, per acabar de rematar el Carnestoltes, disfressant-me així del porquet d’El gran dictat! El meu tiet diu que més aviat sembla que vagi de hipster, mireu…
Apa, ens veiem virtualment d’aquí unes setmanes! Prometo anar explicant les meves aventures tan aviat com pugui escapar-me dels petons dels meus pares…
Arlet.
Serem pares! (o ho intentarem) 
Nebodeta meva del meu cor! Si, si, les tietes cursis parlem així..! I com q jo tinc dos nebots nens i un altre en camí.. Tu seràs l’objectiu de totes les paraules cuquis, cursis o nyonyes que conec!! Prepara’t perque ets la coseta més maca del món i te les mereixes totes! No saps l’orgullosa q estic q siguis tan bona i q deixis descansar els papes! Res d’ulleres i benvingudes les babes!! Ells ja saben q t’encanta nedar i no poden evitar mullar-te jeje! Ja t’acostumaras a l’humor “raret” de la tita Xin!! Estic desitjant q t surtin les dentetes per donar-te el teu primer “bocatafuet”. Ja t’ho explicarà la mama… T’estimo petitona!!